El TDAH, també coneguda per transtorn per dèficit d'atenció amb hiepractivitat, és una malaltia que altera el sistema nerviós central i es manifesta amb un augment de l'activitat, l'impulsivitat i una falta d'atenció.
Aquesta enfermatat afecta d'un 3% a un 5% dels nens. Això vol dir que a cada aula hi pot haver un alumne al TADH. Predominen més els nens que les nenes, de cada cinc nens una noia té TDAH i els altres 4 seran nois. També pot predominar més a poblacions amb un nivell econòmic i cultural mitjà, ja que és més fàcil identificar-ho.
Existeixen tres tipus de TDH , cadascun d'ells amb unes característiques diferents: en el primer predomina la falta d'atenció i concentració; en el segon predomina l'excés d'activitat i la impulsivitat i el tercer seria una combinació dels altres dos. Alguns síndromes d’aquesta malaltia són: dificultat per centrar durant molta estona seguida l'atenció en una tasca determinada , semblen no escoltar quan se’ls hi parla directament, no segueixen les instruccions donades i no acaben les feines, tenen dificultats per organitzar-se, perden materials, els fulls, etc., juguen amb les mans i amb els peus i no poden estar-se quiets al seu seient, parlen excessivament i responen de forma impulsiva ...
Hi ha diferents teories sobre la causa d’aquesta malaltia. S’han fet estudis i s’ha descobert que podria provenir d’una base biològica, és a dir, els nens amb TDAH, neixen amb una falta de unes cèl·lules nervioses del cervell anomenades neurotransmissor dopamina i també tenen una disminució important en l’activitat metabòlica, en comparació amb un nen que no té aquesta patologia. Una altre teoria és que la mare en el procés d’embaràs hagi consumit tabac, alcohol o algun tipus de fàrmac que poden originar TDAH.
El TDAH és una malaltia crònica que pot anar disminuint al llarg del temps i s’ha de controlar. És difícil de detectar i es pot confondre amb altres coses molt fàcilment. Un mal diagnòstic pot significar el fracàs no només escolar, sinó que també en les relacions socials. Aquests nens necessiten rebre reforç i ànims per aprendre a organitzar-se, habilitats socials i de vida. Els mestres han de ser capaços d'ubicar i controlar de millor manera a aquest tipus d'alumne i així afavorir un millor nivell acadèmic, ja que una de les principals complicacions del TDH és el baix rendiment acadèmic i el fracàs escolar.
Raquel Bellido
